Hi ha una cosa que anomeno “el criteri zero” que consisteix en usar programari lliure (o almenys auditable) en servidors de proximitat. M’agradaria saber què us ve al cap quan llegiu “servidors de proximitat”. A mi, m’inspira aquests criteris:
Distància física: que el servidor estigui ubicat físicament a Europa i el més a prop possible de la persona o entitat que l’ha d’usar.
Governança: que el servidor sigui mantingut per un col·lectiu, entitat sense lucre o una petita empresa local. I que es facin còpies de seguretat.
Coherència: que aquest col·lectiu tingui una presència digital en sintonia amb la RAP.
Llibertats fonamentals: que al servidor s’hi instal·li programari lliure prioritàriament, o de codi obert a tot estirar. I que es vetlli per la privacitat de les personetes.
Distància física curta, quan és menor, major és la probabilitat de reduïr l’impacte ambiental.
Governança col·lectiva augmenta la probabilitat que lo que està fent l’organització tingui un impacte social positiu.
Governança col·lectiva diversa: quan el consens de la direcció de l’organització parteix d’un consens en base a un col·lectiu més divers, en factors com edat, gènere, idees polítiques, religió, estrat social, etc.; més s’està apropant a les necessitats humanes generals, i per tant, més ben adreçat està el seu objectiu.
Que facin còpies de seguretat és una cosa que sembla prou treballat a través de la ISO/IEC 27001 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure, per tant, s’assembla a com tractem RAP o GDPR: Cert o fals. Si aquesta ISO és massa, llavors convindria molt més detall sobre com és la política d’aquestes dades, si no inspirat d’aquest estàndard, d’algun altre que sigui més laxe.
Pot haver coherència de moltes maneres, crec que és millor dir Aplica els principis de la RAP amb valor Cert.
Llibertats fonamentals torna a ser en la categoria de que es pot entendre de moltes maneres, podem doncs afinar a que tot lo que fa anar l’organització és programari lliure, o ho intenta, o que és la prioritat, o que té més punts alhora de decidir per una tecnologia, i que té com horitzó 100% programari lliure. En quant a la privacitat de les persones seria entre la ISO 27001 explicada abans, cumplir amb la normativa GDPR, etc.
Tenim doncs un conjunt de propietats, preferiblement aquelles que són verificables a través de la realitat, amb el paràmetre corresponent curt o llarg; enunciat verdader o fals. Per simplificar, enlloc de fer una enumeració de les propietats i els seus paràmetres (key-value) es pot buscar una paraula que ho englobi.
En quant a la paraula proximitat està potser massa lligat al món agroalimentari com a producte de proximitat, per tant, per evitar confusió, la definició d’un servidor de proximitat, si es vol fer servir aquesta paraula, convindria que no variés molt més d’això per evitar confusió del terme.
El terme de la distància és complex, justificació: el mapa dels camins d’internet és diferent del geogràfic, per tant, la presència del servidor, en funció de la xarxa on estiguis, canvia. Per tant, la simplificació de distància en línia recta des d’on està el servidor a on estàs tu pot estar bé.
Sí, justament uso el terme perquè crec que, si s’entén la proximitat de les verdures s’hauria de poder entendre la dels servidors. Però cert que és més complexa la cosa en temes digitals: crec que, a més de física, la proximitat pot ser ideològica/política en el sentit de compartir idees amb les personetes que cultiven aquestes tecnologies (plantant-les i regant-les, jeje).
Crec que la proposta, més que redefinir la paraula proximitat, seria dir que amb la proximitat no hi ha prou, volem que generi impactes “positius” o “bons”, i entrar en el detall de què és de lo que estem parlant (en la línia que hem anat fent amb la teva publicació, la meva resposta, etc.)
Molt d’acord! Però crec que una distància geogràfica propera permet conèixer presencialment a les persones que administren el servidor. Ja sigui en assemblees, actes, etc. I em sembla important per al cas que comentem. Les persones són reals i els vincles que generem més forts si ho fem presencialment.
Aquelles persones o organitzacions podrien no participar del teu teixit social per molt a prop que les tinguis de casa. Teixit social: terme que novament es pot entendre de diferents maneres; perquè hi ha el teixit social de l’economia solidària, del tercer sector, de les techies, de los cryptobros, el hacktivisme, etc. Fins i tot dins del programari lliure es parla com de fragmentada està la comunitat.
No m’enrecordo on ho vaig veure, però una d’aquestes xarxes comunitàries tenia una imatge que deia “puc pendre una birra amb la persona que em dona a internet” (ho he intentat trobar sense èxit, no sé si era de fdn o ffdn); un criteri alternatiu de proximitat, perquè no només està a prop, sinó que hi dedica temps.
Lo que sí és clar, és que si és una empresa, la relació és de client-proveïdor, per tant, de pagar factures, oferir servei i poca cosa més. Si en canvi, la governança de l’organització és en forma d’associació, cooperativa, etc. llavors està obligada legalment a una certa rendició de comptes tals com fer una assemblea general ordinària l’any; oportunitats per participar.
No tinc intenció de redefinir la paraula: la proximitat (o afinitat) ideològica existeix: en esperanto es diu “samideano” (qui té les mateixes idees, sam-ide-an-o). Això sí, m’interessa molt la part aquesta d’entral en detall a què seria positiu o bo. Mercès per l’aportació
